La meua carpeta de classe no tenia res d’especial abans de començar el curs. Era exactament igual que tota la resta. I per això vaig decidir de posar-hi un dels meus caragolets. La closca la vaig pintar de color verd i la molla, de marró. Quan vaig acabar vaig pensar que eren els colors de la terra i de les plantes, que a poc a poc arrossegava la natura. Només em quedava el nom. Al meu armari hi havia una perxa que tenia escrit dinou. M’havia cridat l’atenció el dia en què vaig arribar i per això la vaig pensar. El caragol s’anomena Uonid.
Però la meua carpeta encara va tardar un temps a esdevindre única. El millor de tot és que no va ser idea meua. A aquelles persones que de moment eren només companyes de classe se’ls va ocórrer regalar-me retrats meus, que eren dibuixos de caragols molt personals però que alhora mostraven com em veien. Tots i cadascun d’ells em van encantar, així que, sense pensar-ho, me’ls vaig apegar a la meua carpeta, ara més plena, més bonica, més viva.
Ara tinc la millor carpeta del món. És fantàstica perquè cada caragol és diferent. Tots són perfectes. He passat molt de temps mirant-la i pensant és genial. La guardaré com un tresor perquè és un tresor.
Tempesta 
😻😻😻
M'agradaLiked by 1 person