ENCABIR LA LECTURA

Quasi sempre em quede mirant amb poca discreció la gent que porta un llibre a les mans en un lloc qualsevol. El que em passa és que em crida l’atenció, em fa somriure i tinc curiositat per saber quin és el títol de l’obra. I ja que estic, m’imagine com serà el seu perfil  lector.

És trist que siguem una minoria. Però precisament per això mateix som tan especials. Algú que s’asseu en un banc, per exemple, i tria el món del llibre obert durant una estona, està revolucionant el paisatge urbà. La “vida real” ens intenta fer creure que no existeix el temps per a llegir, ja que hi ha “activitats més profitoses” o “coses més interessants”. En aquest context, agafar un llibre significa prendre una decisió autònoma per reivindicar el dret de l’alliberació de l’ànima.

Per tant, llegir és donar una lliçó en silenci. Hem tingut paciència per escoltar altres veus. Hem fet créixer allò que hem aprés. Ens hem atrevit a endinsar-nos en indrets que no coneixíem. Hem renunciat a ser com la resta. El més important de tot, és que hem trobat l’espai físic i temporal per gaudir d’una cosa que ens agrada de veritat. Més enllà de les excuses, dels escassos cinc minuts, dels missatges que hem de respondre ja, hi ha la possibilitat d’ésser d’una manera més plena allà on estiguem.

Llegir no és una activitat exclusivament íntima que s’haja de reservar per a les biblioteques o per a un raconet de casa. Es pot llegir en una sala d’espera, es pot llegir en un banc, es pot llegir en un tren, es pot llegir en una platja. És bo que els llibres viatgen. No són sedentaris sinó que viuen allà on els fem viure. Quan es mouen i descobreixen escenaris ben variats es fan més grans i troben altres maneres de fer-se entendre. En canvi, sembla que els vulguem amagar si no ens trobem en un lloc exclusiu per a les lletres; tendim a mirar al nostre voltant abans d’obrir un llibre, o allò d’alçar la vista de tant en tant, o guardar-lo de seguida que hem acabat; són actes inconscients normalment, però realment significatius. Vull entendre que és una reacció instintiva: sabem que existeixen enormes depredadors que amenacen la literatura i volem protegir-la d’alguna manera. Ja ha demostrat la seua força i tantes coses de què és capaç. Però no podem evitar-ho.

Les lectures ambulants les fem amb estima, perquè ens agrada i des de la consciència. Cal que els llibres siguen visibles, que es moguen i que cresquen. Han de ser lliures.