L’espai no són només les estrelles surant en una cosa molt gran. L’espai també és el que necessiten les persones per no perdre’s i per no ofegar-se, ja que el món no és tan gran i la sociabilitat, en certs contextos, pot significar invasió.
L’espai de les estrelles és un dibuix molt gran que es podria penjar en llocs ben diversos. M’imagine purpurina apegada en silenci sobre un fons de tela que no s’acaba. La interpretació ha de ser estranya i encriptada.
Han escrit i han reescrit que l’espai de les estrelles és molt fred. Ara és una evidència científica. Encara no hi ha hagut ningú que haja proposat un adjectiu adequat per a l’espai, perquè el fred és atribut del gel, i per més que hi haja similituds, el gel i la purpurina són diferents.
El fred tampoc no és adient per a l’hivern. Perquè l’hivern és molt més gran, potser és tan gran com l’espai i, per tant, ha de ser més enllà del fred. El fred és una paraula massa concreta per a aquests fenòmens tan misteriosos, igual que el fred de les persones fredes. Persona i fred són dos termes incompatibles.
Les persones són coses infinites que només li diuen vida a allò que poden expressar de manera biològica. Són molt més gegants que l’espai per on volen els meteorits i on cap tota la brossa que se’ns acumula i la catapultem al lloc incògnit. S’assembla al que fem amb els dubtes quan ens els empassem sense massa conseqüències gràcies a que són abstractes.
Les persones “fredes” saben definir l’espai molt millor que les enciclopèdies especialitzades. L’espai indispensable de la quotidianitat. El físic per cabre i el mental per entendre que es cap, per entendre on s’està, per conciliar-se amb l’exterior.
El més important de l’espai és la seua forma. La geometria espacial que es crea a partir de la silueta humana és fascinant, n’hi ha d’ovalades, de punxegudes, de triangulars. I els materials són ben curiosos, els aspres, els absorbents, els rugosos, els més suaus. Sempre en l’estat de discreció. Comprendre l’espai d’algú és una de les tasques més intenses que s’ha inventat mai, però la resolució és completament gratificant.
Hem fet humà l’espai de les estrelles perquè el que ens envolta és massa invisible perquè en puguem parlar amb cert consens. També és més fàcil de dibuixar, més preciós i més brillant.
Tempesta 